La invenció de l'ascensor va fer possible els gratacels, i el transport de passatgers continua sent l'ús més habitual d'aquests sistemes. La capacitat de viatgers requerida depèn de la superfície de l'edifici i de l'ús previst; les capacitats típiques van des d'uns pocs centenars de quilograms fins a més de 2.000 quilograms. Els ascensors d'edificis de quatre plantes o menys poden ser hidràulics. Per als edificis amb deu pisos o menys, la velocitat és generalment al voltant d'1,5 metres per segon (300 peus per minut), mentre que els ascensors d'edificis més alts poden assolir velocitats de 2,5 metres per segon (500 peus per minut) o fins i tot fins a 6 metres per segon (1.200 peus per minut).
La majoria dels-edificis d'oficines de gran alçada estan equipats amb ascensors de passatgers. Per millorar la velocitat, l'eficiència i l'espai útil, els ascensors sovint s'organitzen en bancs, amb cada banc que serveix un conjunt específic de plantes i funciona sota estratègies de programació que s'ajusten als patrons d'ús en diferents moments i nivells. En alguns gratacels excepcionalment alts, els passatgers prenen un ascensor exprés-passant els pisos intermedis-des de la planta baixa fins a un "vestíbul del cel" (un vestíbul de trasllat elevat) abans de traslladar-se a un ascensor local per arribar al seu destí final. Un nombre selecte d'edificis-de gran alçada inclouen sistemes-d'última--tecnologia que permeten als passatgers seleccionar prèviament la seva planta de destinació mentre encara es troben a l'oficina o al vestíbul principal.
